Física i música

Us heu preguntat mai perquè determinades mescles de tons resulten agradables, quasi naturals, mentre que altres semblen mes aviat soroll? Independentment dels gustos musicals, si escoltem un acord format per do, mi, sol sentim una sensació d’unitat, harmonia… Això té una explicació força objectiva: la física.

Com tots sabeu, el so no és res més que una ona mecànica, que es transmet per l’aire o d’altres medis. Doncs bé, una nota és una ona periòdica, resultant de la suma d’una sèrie de tons purs de diferents freqüències. Per tant, si vulguessim reproduir ens caldria una funció matemàtica que fos la suma de diferents ones periòdiques: una amb una freqüència fonamental i d’altres amb freqüències múltiples de la fonamental (anomenats harmònics).

Si toquem amb un instrument real, la nota serà un to més els seus harmònics (quantitat que dependrà de la qualitat de l’instrument) i quan toquem un acord major qualsevol, el que passa és que les tres notes tindran harmònics comuns, de forma que sonarà com si es tractés d’un tot.

De fet tot es redueix a relacions entre freqüències. Art i ciència mesclades.